martes, 31 de marzo de 2009

Anàlisi d'un anunci publicitari

L’anunci publicitari que he triat és un anunci televisiu de la marca Coca-Cola (la marca d’un refresc molt conegut). En l’anunci es contraposa la vida d’una persona molt gran (de 102 anys d’edat) i la vida d’una persona que acaba de néixer. L’anunci va acompanyat de la veu de la persona gran i a la vegada d’una melodia musical. Transmet serenor, calma i reflexió cap a la vida. S’inicia el vídeo dient que es tracta d’una història real, un fet que pot atraure més al públic. Predominen els colors tènues i apagats, més aviat foscos en la figura de la persona gran, i els colors clars i blanquinosos en la figura del nadó i tot el que l’envolta. Considero per tant, que el significat que l’anunci vol transmetre és que per molt que passin els anys has d’aprofitar els bons moments i viure la vida. No obstant, et mostra el producte com a element facilitador per viure alegrement i amb els teus.

Pel que fa als plans, podem veure que a l’inici del vídeo hi ha el pla general d’una ciutat. Aquest pla és totalment descriptiu per observar les ciutats en les que vivim avui dia. Cal destacar que un pla general té un valor descriptiu, narratiu o dramàtic. Després trobem un primer pla de la cara d’una dona que mostra angoixa i no trobar-se gaire bé. Els primers plans són aquells que van des de les clavícules de la persona cap amunt. Posteriorment, es realitza un primeríssim pla de la panxa embarassada de la dona, mentre és acariciada per les mans de la mateixa. Els primeríssim plans permeten mostrar una cosa en profunditat, d’altra banda, aquests tipus de plans mostren des de molt a prop una part de la figura humana (en aquest cas la panxa). Posteriorment hi ha un pla general novament d’un poble rural i antic. A continuació en un pla mig apareix l’home gran. Aquest pla mig és aquell que mostra a la persona de la cintura cap amunt. Més tard hi ha un altre primeríssim pla de la cara de la persona gran. A continuació la persona gran marxa amb l’ajuda d’un company. Després es mostra un primeríssim pla de les seves mans per tal que el públic aspectant observi en elles l’edat d’aquesta persona i aquet fet produeixi una sensació de sentimentalisme. Més tard hi ha un pla general de cotxe per mostrar per quins camins va. Marxen la persona gran i l’amic al aeroport i pugen al avió. Mentrestant, la dona embarassada arriba a l’hospital amb el seu marit. Hi ha un pla profund i primeríssim, que enfoca una part de la cara de la persona gran amb els núvols vist de l’avió de fons. Aquest moment, fa veure que la persona gran està imaginant i traspassa aquest sentiment als espectadors.

La persona gran va de camí a l’hospital i al damunt d’un edifici en un pla detall hi ha la marca del refresc que ha realitzat aquest anunci. S’entén el pla detall com aquell pla que es centra en un objecte d’a prop; en aquest cas la pancarta publicitari de l’edifici. Aquest fet és marketing per tal que el producte que s’exposa tingui èxit a partir d’un missatge tan sensacionalista. Apareix novament la dona a la sala d’operacions a punt de parir. Posteriorment, hi ha un primer pla del nadó plorant i a continuació de la cara alegre de la mare. A continuació, la persona gran entra a l’habitació de l’hospital i s’apropa a veure el nen. En aquest moment hi ha un primeríssim pla de la cara d’aquest i tot seguit un primeríssim pla de la cara de l’home gran. Aquesta comparació és un recurs fílmic i literari, que contraposa i compara les dues edats i ho fa amb dos primers plans de les cares per tal que les persones observin les diferències que hi ha entre un i l’altre. Posteriorment també per contrarestar i comparar hi ha un primeríssim pla de les mans d’ambdues persones, que mostra clarament la diferència física i d’edat que els separa. Finalment, hi ha imatges de la vida de la persona gran. Aquesta entra a un bar i hi ha molta gent, la majoria de la qual consumeix el producte que s’exposa. Per acabar l’anunci, hi ha una imatge digital d’una ampolla del refresc.

Cal destacar que tot l’anunci està produït per plans curts. Els plans curts provoquen rapidesa i agilitat a la persona que contempla l’anunci. Hi ha la sensació de que passen moltes coses durant el minut i mig de l’anunci. Aquest fet fa que l’espectador no es cansi de l’anunci i el segueixi amb intenssitat.

D’altra banda, pel que fa a l’alçada de la càmera, en la majoria de l’anunci, hi ha una alçada normal (1’50- 1’80 metres). En el llenguatge cinematogràfic i televisiu s’entén que una alçada normal és aquella en que la càmera se situa a una distancia del terra equivalent a la de la vista. En canvi, en un moment de l’anunci, concretament quan el cotxe de la persona gran és gravat, camí al aeroport hi ha una alçada de càmera alta. Entenem aquest darrer posicionament de la càmera, com la situació de la mateixa a més de 1’80 metres, fins hi tot en aquest cas podríem parlar d’una càmera aèria.

Els angles de la càmera, són la posició i l’angulació que pren la càmera al gravar cada pla. Varien, per tant, segons l’angulació. En aquest anunci, la càmera tota l’estona es mostra en un pla objectiu, aquest vol dir que mostra un tot general, des del punt de vista de l’observador. En general hi ha plans normals. Un pla normal, és aquell que mostra una posició de la càmera a l’alçada dels ulls. El fet que la majoria de plans siguin normals, fa que les persones se sentin més properes a la persona que narra l’anunci. En el pla que mostra com el cotxe marxa per la carretera, hi ha un pla picat. Aquest pla és el que mostra una imatge per sobre l’altura dels ulls.

Pel que fa als moviments de la càmera hi ha diferents tràvelings durant els moments de viatge i del cotxe, que grava cap a l’exterior. El tràveling, és el moviment de la càmera i té un valor expressiu, de relleu i de perspectiva narrativa. El primer tràveling mostra la imatge del mar hi ha una panoràmica horitzontal, en la que la imatge va de l’esquerra cap a la dreta. També hi ha panoràmiques de seguiment, que són aquelles imatges en les que se segueix a la persona gran. Hi ha un altre moviment de la càmera, aquesta vegada un moviment ascendent, quan es mostren els diferents edificis des de la finestra del cotxe i es para atenció en la marca comercial.

Finalment, l’anunci triar pel que fa als recursos, fa que de manera general el que predomini en l’anunci és la comparació entre les dues vides, les dues persones, les dues sensacions, etc, i l’el·lipsi, entenent aquesta com el pas d’un pla a un altre sense necessitat de gravar tot el recorregut, però que la persona espectadora entén sense problema.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada