jueves, 19 de marzo de 2009

Recursos


A vegades fem servir una sèrie de recursos estilístics, com per exemple la metàfora (comparar dos elements identificant-los pràcticament) per exemple: les perles de la teva boca. Un altre recurs és la comparació. Es comparen dues característiques per emfatitzar el significat que vull donar. Podem donar vida a objectes inanimats, animals, etc. Altres recursos poden ser per exemple l’exageració, l’el·lipsi, metonímia, etc. En molts elements audiovisuals podem trobar aquests tipus de recursos. També podem cercar altres recursos com ara els textos, els esquemes.Aquests recursos poden servir en el camp de la literatura, però també en el cap de la imatge i dels diferents anuncis publicitaris, de radio, etc que sentim i veiem durant la nostra vida quotidiana. Alguns dels recursos més usats són els següents:
Aliteració: es produeix quan es repeteix un fonema o grups de fonemes.
Onomatopeya: és un tipus d’aliteració que reprodueix sons reals.
Anàfora: és la repetició d’una o varies paraules en posició inicial d’una frase o vers.
Paranomàsia: assossiació en el discurs, de dues paraules, el significants de les quals són semblants però els seus significats són diferents.
Polisíndeton: consisteix en la coordinació de varis elements lingüístics mitjançant abundants i reiterades conjuncions.
Epítet: consisteix en afegir adjectius que caracteritzen al substantiu per fer nota a alguna persona o alguna cosa.
Asíndeton: és el contrari del polisíndeton. Consisteix en suprimir la conjunció copulativa en contextos en els que hi hauria d’apareixer.
Elipsi: supressió d’algun terme de la frase que queda sobreentès per al context.
Hipèrbaton: variació de l’ordre sintpactic habitual.
Paralelisme: consisteix en dividir el període sintàctic, en membres especials en quant a longitud, tò i formació sintàctica.
Símil o Comparació: consisteix en relacionar un terme real amb un altre d’imaginari amb el que sempre s’hi guarda una relació se semblança.
Metàfora: transferència de significat entre dues paraules (una real i una d’imaginària).
Hipèrbole: es produeix quan s’altera la realitat de forma exagerada.
Ironia: consisteix en expressa el contrari del què es vol dir.
Paradoxa: consisteix en unir dues idees contràries, donant un missatge absurd, en el què s’hi amaga una veritat.
Antítesi: consisteix en contraposar en el discrus dues paraules antònimes.
Personificació: consisteix en atribuir propietats a realitat del món natural.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada