martes, 31 de marzo de 2009

Anàlisi d'un anunci publicitari

L’anunci publicitari que he triat és un anunci televisiu de la marca Coca-Cola (la marca d’un refresc molt conegut). En l’anunci es contraposa la vida d’una persona molt gran (de 102 anys d’edat) i la vida d’una persona que acaba de néixer. L’anunci va acompanyat de la veu de la persona gran i a la vegada d’una melodia musical. Transmet serenor, calma i reflexió cap a la vida. S’inicia el vídeo dient que es tracta d’una història real, un fet que pot atraure més al públic. Predominen els colors tènues i apagats, més aviat foscos en la figura de la persona gran, i els colors clars i blanquinosos en la figura del nadó i tot el que l’envolta. Considero per tant, que el significat que l’anunci vol transmetre és que per molt que passin els anys has d’aprofitar els bons moments i viure la vida. No obstant, et mostra el producte com a element facilitador per viure alegrement i amb els teus.

Pel que fa als plans, podem veure que a l’inici del vídeo hi ha el pla general d’una ciutat. Aquest pla és totalment descriptiu per observar les ciutats en les que vivim avui dia. Cal destacar que un pla general té un valor descriptiu, narratiu o dramàtic. Després trobem un primer pla de la cara d’una dona que mostra angoixa i no trobar-se gaire bé. Els primers plans són aquells que van des de les clavícules de la persona cap amunt. Posteriorment, es realitza un primeríssim pla de la panxa embarassada de la dona, mentre és acariciada per les mans de la mateixa. Els primeríssim plans permeten mostrar una cosa en profunditat, d’altra banda, aquests tipus de plans mostren des de molt a prop una part de la figura humana (en aquest cas la panxa). Posteriorment hi ha un pla general novament d’un poble rural i antic. A continuació en un pla mig apareix l’home gran. Aquest pla mig és aquell que mostra a la persona de la cintura cap amunt. Més tard hi ha un altre primeríssim pla de la cara de la persona gran. A continuació la persona gran marxa amb l’ajuda d’un company. Després es mostra un primeríssim pla de les seves mans per tal que el públic aspectant observi en elles l’edat d’aquesta persona i aquet fet produeixi una sensació de sentimentalisme. Més tard hi ha un pla general de cotxe per mostrar per quins camins va. Marxen la persona gran i l’amic al aeroport i pugen al avió. Mentrestant, la dona embarassada arriba a l’hospital amb el seu marit. Hi ha un pla profund i primeríssim, que enfoca una part de la cara de la persona gran amb els núvols vist de l’avió de fons. Aquest moment, fa veure que la persona gran està imaginant i traspassa aquest sentiment als espectadors.

La persona gran va de camí a l’hospital i al damunt d’un edifici en un pla detall hi ha la marca del refresc que ha realitzat aquest anunci. S’entén el pla detall com aquell pla que es centra en un objecte d’a prop; en aquest cas la pancarta publicitari de l’edifici. Aquest fet és marketing per tal que el producte que s’exposa tingui èxit a partir d’un missatge tan sensacionalista. Apareix novament la dona a la sala d’operacions a punt de parir. Posteriorment, hi ha un primer pla del nadó plorant i a continuació de la cara alegre de la mare. A continuació, la persona gran entra a l’habitació de l’hospital i s’apropa a veure el nen. En aquest moment hi ha un primeríssim pla de la cara d’aquest i tot seguit un primeríssim pla de la cara de l’home gran. Aquesta comparació és un recurs fílmic i literari, que contraposa i compara les dues edats i ho fa amb dos primers plans de les cares per tal que les persones observin les diferències que hi ha entre un i l’altre. Posteriorment també per contrarestar i comparar hi ha un primeríssim pla de les mans d’ambdues persones, que mostra clarament la diferència física i d’edat que els separa. Finalment, hi ha imatges de la vida de la persona gran. Aquesta entra a un bar i hi ha molta gent, la majoria de la qual consumeix el producte que s’exposa. Per acabar l’anunci, hi ha una imatge digital d’una ampolla del refresc.

Cal destacar que tot l’anunci està produït per plans curts. Els plans curts provoquen rapidesa i agilitat a la persona que contempla l’anunci. Hi ha la sensació de que passen moltes coses durant el minut i mig de l’anunci. Aquest fet fa que l’espectador no es cansi de l’anunci i el segueixi amb intenssitat.

D’altra banda, pel que fa a l’alçada de la càmera, en la majoria de l’anunci, hi ha una alçada normal (1’50- 1’80 metres). En el llenguatge cinematogràfic i televisiu s’entén que una alçada normal és aquella en que la càmera se situa a una distancia del terra equivalent a la de la vista. En canvi, en un moment de l’anunci, concretament quan el cotxe de la persona gran és gravat, camí al aeroport hi ha una alçada de càmera alta. Entenem aquest darrer posicionament de la càmera, com la situació de la mateixa a més de 1’80 metres, fins hi tot en aquest cas podríem parlar d’una càmera aèria.

Els angles de la càmera, són la posició i l’angulació que pren la càmera al gravar cada pla. Varien, per tant, segons l’angulació. En aquest anunci, la càmera tota l’estona es mostra en un pla objectiu, aquest vol dir que mostra un tot general, des del punt de vista de l’observador. En general hi ha plans normals. Un pla normal, és aquell que mostra una posició de la càmera a l’alçada dels ulls. El fet que la majoria de plans siguin normals, fa que les persones se sentin més properes a la persona que narra l’anunci. En el pla que mostra com el cotxe marxa per la carretera, hi ha un pla picat. Aquest pla és el que mostra una imatge per sobre l’altura dels ulls.

Pel que fa als moviments de la càmera hi ha diferents tràvelings durant els moments de viatge i del cotxe, que grava cap a l’exterior. El tràveling, és el moviment de la càmera i té un valor expressiu, de relleu i de perspectiva narrativa. El primer tràveling mostra la imatge del mar hi ha una panoràmica horitzontal, en la que la imatge va de l’esquerra cap a la dreta. També hi ha panoràmiques de seguiment, que són aquelles imatges en les que se segueix a la persona gran. Hi ha un altre moviment de la càmera, aquesta vegada un moviment ascendent, quan es mostren els diferents edificis des de la finestra del cotxe i es para atenció en la marca comercial.

Finalment, l’anunci triar pel que fa als recursos, fa que de manera general el que predomini en l’anunci és la comparació entre les dues vides, les dues persones, les dues sensacions, etc, i l’el·lipsi, entenent aquesta com el pas d’un pla a un altre sense necessitat de gravar tot el recorregut, però que la persona espectadora entén sense problema.

Lenguaje audiovisual

Plans
Angulació
Composició
Porfunditat de camp
Moviments físics de la camara
Recursos estilístics

miércoles, 25 de marzo de 2009

Reflexió classe 17.03.09


Avui en dia hi ha una gran varietat de recursos audiovisuals. Aquests són ara mateix, els màxims representants de l’evolució de la tecnologia al nostre món. Faciliten molts aspectes com ara poder parlar amb persones que viuen molt lluny, poder seguir una classe des d’una manera interactiva, etc. Els mitjans audiovisuals arriben a les persones a través dels sentits; principalment, la vista i l’oïda; produint en les persones un impacte i un sentiment determinat. Aquest sentiment pot ser agradable o desagradable.
La realitat que les persones espectadores observen no és una realitat objectiva, sinó que pot tenir múltiples interpretacions depenent de les diferents persones que l’observin i depenent de quin significat ortorguin aquestes al que veuen.
La publicitat, és un dels exemples on podem observar l’avanç de les noves tecnologies. La publicitat, a més de voler mostrar a la persona un producte, una imatge, etc, crea en la persona una sèrie de sensacions i sentiments que s’assoleixen a partir d’elements com ara la música, el so, el silenci, les imatges, etc. Hi ha una sèrie de moviments de la càmera, que no són perquè si, sinó que tenen una funció i aquesta funció és fer arribar a l’espectador el missatge d’una manera o una altre. Els diferents anuncis publicitaris estan creats de manera conscient per assolir un objectiu, tot i que després cada persona pot interpretar la realitat com vol, hi ha una sèrie d’elements que determinen de manera notòria el resultat dels anuncis.
D’altra banda, en ocasions es fan servir una sèrie de recursos estilístics com per exemple, metàfores, el·lipsis, comparacions, al·literacions, etc. Aquests recursos són elements audiovisuals que serveixen per mostrar a les persones la realitat d’una manera determinada.
Aquests avanços em resulten molt satisfactoris però en ocasions, em pregunto si moltes vegades no es fan servir aquests recursos estilístics i els moviments de càmera determinats per tal d’influir al públic espectador cap al consumisme o cap a una idea determinada. Aquest és l’aspecte que realment em fa “por”; el gran poder dels mitjans de comunicació per intervenir en les vides i les ments de les persones assolint, en moltes ocasions els objectius del productor de les diferents campanyes publicitàries. Trobo que fer anuncis que arribin a les persones amb missatges humanitaris i valors està molt bé, però no m’agrada que s’abusi d’aquest poder de transmissió d’informació gràcies a tants avenços tecnològics, per modificar o influir pensaments de les persones que observen aquests anuncis.

jueves, 19 de marzo de 2009

Recursos


A vegades fem servir una sèrie de recursos estilístics, com per exemple la metàfora (comparar dos elements identificant-los pràcticament) per exemple: les perles de la teva boca. Un altre recurs és la comparació. Es comparen dues característiques per emfatitzar el significat que vull donar. Podem donar vida a objectes inanimats, animals, etc. Altres recursos poden ser per exemple l’exageració, l’el·lipsi, metonímia, etc. En molts elements audiovisuals podem trobar aquests tipus de recursos. També podem cercar altres recursos com ara els textos, els esquemes.Aquests recursos poden servir en el camp de la literatura, però també en el cap de la imatge i dels diferents anuncis publicitaris, de radio, etc que sentim i veiem durant la nostra vida quotidiana. Alguns dels recursos més usats són els següents:
Aliteració: es produeix quan es repeteix un fonema o grups de fonemes.
Onomatopeya: és un tipus d’aliteració que reprodueix sons reals.
Anàfora: és la repetició d’una o varies paraules en posició inicial d’una frase o vers.
Paranomàsia: assossiació en el discurs, de dues paraules, el significants de les quals són semblants però els seus significats són diferents.
Polisíndeton: consisteix en la coordinació de varis elements lingüístics mitjançant abundants i reiterades conjuncions.
Epítet: consisteix en afegir adjectius que caracteritzen al substantiu per fer nota a alguna persona o alguna cosa.
Asíndeton: és el contrari del polisíndeton. Consisteix en suprimir la conjunció copulativa en contextos en els que hi hauria d’apareixer.
Elipsi: supressió d’algun terme de la frase que queda sobreentès per al context.
Hipèrbaton: variació de l’ordre sintpactic habitual.
Paralelisme: consisteix en dividir el període sintàctic, en membres especials en quant a longitud, tò i formació sintàctica.
Símil o Comparació: consisteix en relacionar un terme real amb un altre d’imaginari amb el que sempre s’hi guarda una relació se semblança.
Metàfora: transferència de significat entre dues paraules (una real i una d’imaginària).
Hipèrbole: es produeix quan s’altera la realitat de forma exagerada.
Ironia: consisteix en expressa el contrari del què es vol dir.
Paradoxa: consisteix en unir dues idees contràries, donant un missatge absurd, en el què s’hi amaga una veritat.
Antítesi: consisteix en contraposar en el discrus dues paraules antònimes.
Personificació: consisteix en atribuir propietats a realitat del món natural.

Els mitjans audiovisuals



Actualment, gairebé tots els recursos audiovisuals son mitjans audiovisuals. Los mitjans audiovisuals, son obres que s’ expressen a través de sentits i imatges.
Una panoràmica general, per exemple es descriptiva però aquesta descripció es pot trencar per l’espectador que pot donar-li un altre sentit. No és una realitat objectiva. Els diferents anuncis publicitaris, per exemple, usen recursos per tal d'arribar d'una manera o una altre a la tipologia d'espectadors a la què s'adrecen.

martes, 10 de marzo de 2009

Els mitjans audiovisuals



Els mitjans audiovisuals, són obres que s’expressen a través de sons i imatges. Tanmateix, hi ha diferents tipus de sons i imatges. Hi ha tres tipus de mitjans: els materials, els simbòlics i els organitzatius. Els materials poden ser per exemple informació escrita sobre paper. No obstant, en els mitjans audiovisuals, no podem destacar tant fermament els mitjans materials, però s’entén que les primeres aportacions van ser el telègraf, vistes com a àtoms d’energies i ones. Són una sèrie d’ones que un aparell captura. Aquestes poden ser la part més material. Hi ha altres elements com ara els químics, en els que podem trobar per exemple la fotografia. Aquests mitjans de comunicació són més reals i directes tot i que no cal que siguin del tot reals, però ens permeten observar la realitat tal i com la veiem. Pel que fa a la part més simbòlica dels mitjans audiovisuals, hi ha una sèrie de llenguatge audiovisual, a través de signes que produeixen una sèrie de significats o una altres. En aquest cas, podem trobar també una sèrie de recursos estilístics i expressius que ens permeten comunicar aquests signes bàsics. També hi ha altres elements com ara els tipus de plans, enquadres, etc; tota una sèrie de components sintàctics que permeten que la persona percebi les diferents comunicacions audiovisuals de manera plenera.

Hi ha una sèrie de llenguatge audiovisual

Components del llenguatge audiovisual.
- Sintàctics:
o Plànols: és la unitat bàsica de les diferents iamtges en moviment. Podem trobar diferents tipus de plans:( panoràmic, general, sencer, mig, mig curt, primeríssim pla, primer pla, plans detall, americà i de situació.)
o Angles: (Representa el punt de vista de la càmera; és a dir de la persona que ens està explicant la història) Dins la tipologia dels angles podem trobar l’angle normal, el picat, el contrapicat, el nadir, el cenital i l’holandès).
o Composició
o Profunditat de camp
o Distancia focal
o Continuïtat
o Ritme
o Il·luminació
o Color
o Moviments de la càmera: hi ha diferents moviments, com ara els “escombrats” que mostren diferents imatges que van apareixen i marxant a poc a poc. També hi ha moviments de traveling; que són aquells moviments en els que la càmera va movent-se com si caminés: es desplaça tota la càmera i no només una part. La panoràmica descriptiva, mostra de manera senzilla el que tenim davant, la panoràmica d’acompanyament, segueix a pla persona protagonista en aquella imatge. La panoràmica de relació grava les dues persones que intervenen en aquell moment.
o Altres elements

Pel que fa l’alçada de la càmera, cal dir que pot ser normal; quan la càmera esta situada a una distància del terra equivalent a la vista, (entre 1,50 i 1,80 metres) i l’alçada alta, que s’anomena així, quan la càmera es situa a una distància major de 1,80 metres. Finalment, si la distància és molt alta, es parla d’una càmera aèria.

Quan menys duren els plans, més ritme té la pel·lícula, en canvi, quan menys dura cada pla, menys ritme mostra la mateixa. Cal dir que això pot ser aplicat als Power Points o altres programes relacionats.
Normalment els colors freds, mostren més estabilitat, uniformitat, una situació de menys exaltació, en canvi els colors càlids, provoquen més dinamisme, diversitat, són colors més externs. A la vegada, hi ha diferents colors que associem a diferents sentiments i/o sensacions.

martes, 3 de marzo de 2009

La tecnologia



La tecnologia, és el conjunt d’habilitats que permeten construir objectes i màquines per adaptar el medi i satisfer les postres necessitats. La tecnologia és un concepte ampli que avarca un conjunt de tècniques, coneixements i processos que serveixen per el disseny i construcció d’objectes per satisfer necessitats humanes. Hi ha moltes tecnologies i molt diferents entre sí, es comú usar el terme en singular per referir-se a una d’elles.

En la societat, la tecnologia és la conseqüència de la ciència i la enginyeria, encara que molts avenços tecnològics siguin posteriors a aquests conceptes.

Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC), són considerades aquell conjunt d’eines relacionades amb la transmissió, processament i acumulació digitalitzat de la informació. A la vegada, també s’entén com el conjunt de processos i productes derivats de les noves eines usades en l’ensenyament.

Hi ha una gran influència de les NTIC a l’ensenyament, ja que constitueixen un camp de treball en els àmbits de la investigació acadèmica, l’educació i la política. Entre els principals objectius de l’ús de les noves tecnologies aplicades a l’educació, són les següents:
-Tracta de promoure l’alfabetització científica, mostrant la ciència com una activitat humana de gran importància social.
-Tractar d’estimular o consolidar en els joves la vocació per l’estudi de les ciències i les tecnologies, així com de la independència de judici i un sentit de la responsabilitat crítica.
-Tractar d’afavorir el desenvolupament i consolidació de les actituds pràctiques democràtiques en qüestions d’importància social relacionada amb la innovació tecnològica o la intervenció ambiental.

domingo, 1 de marzo de 2009

Reflexió sobre la classe de dimarts 24 de Febrer

Vivim en un moment marcat per les noves tecnologies. Aquestes són usades i tenen repercussions a tot nivell, per tant, també pel que fa al sistema educatiu. A l’escola es fa un ús mínim d’aquestes en comparació amb l’ús que se’n fa d’elles a fora de l’escola. La societat del moment té immediatesa per a rebre informació de tot tipus i per tant és una societat informada i a la vegada crítica. Hi ha una infinitat de fonts d’informació i un gran desenvolupament científic al respecte.
Encara que no ho creiem, les noves comunicacions interfereixen en diferents àmbits de les nostres vides i condicionen les nostres relacions, la nostra tasca laboral, etc. Per tant, hi ha un ús generalitat de les noves tecnologies, en la vida de les persones i són quelcom normalitzat en tots els àmbits.
Pel que fa a l’educació, considero que cal ensenyar als alumnes a realitzar un ús adequat de les noves tecnologies i ha de permetre crear persones crítiques amb les diferents informacions que reben per als diferents mitjans comunicatius. Per tant, les persones han d’estar en constant evolució i han de poder seleccionar la diferent informació que reben per tal de poder reflexionar sobre la mateixa.
Actualment, les noves tecnologies de la informació i la comunicació són un element més de les nostres vides, però realment les necessitem per a viure? Com es vivia abans de la seva aparició?
Plantejo aquestes dues qüestions per poder reflexionar, ja que a partir de la darrera classe de l’assignatura de “Noves Tecnologies aplicades a l’Educació”, és el que m’ha societat.