Web 2.0 es una incipiente realidad de Internet que, con la ayuda de nuevas herramientas y tecnologías de corte informático, promueve que la organización y el flujo de información, cada vez más, dependan del comportamiento de las personas que acceden a ella, permitiéndose a estas no sólo un acceso mucho más fácil y centralizado a los contenidos, sino su propia participación tanto en la clasificación de los mismos como en su propia construcción, mediante herramientas cada vez más fáciles e intuitivas de usar.
A continuació es relaitzarà una explicació del Multimedia Educatiu a partir d'una lectura cercada per Internet de Dr. Pere Marquès i professor d'aquesta assignatura.
MULTIMEDIA EDUCATIVO Dentro del grupo de los materiales multimedia, que integran diversos elementos textuales (secuenciales e hipertextuales) y audiovisuales (gráficos, sonido, vídeo, animaciones...), están los materiales multimedia educativos, que son los materiales multimedia que se utilizan con una finalidad educativa. CLASIFICACION DE LOS MATERIALES DIDÁCTICOS MULTIMEDIA Atendiendo a su estructura, los materiales didácticos multimedia se pueden clasificar en programas tutoriales, de ejercitación, simuladores, bases de datos, constructores, programas herramienta..., presentando diversas concepciones sobre el aprendizaje y permitiendo en algunos casos (programas abiertos, lenguajes de autor) la modificación de sus contenidos y la creación de nuevas actividades de aprendizaje por parte de los profesores y los estudiantes. Con más detalle, la clasificación es la siguiente: - Materiales formativos directivos. En general siguen planteamientos conductistas. Proporcionan información, proponen preguntas y ejercicios a los alumnos y corrigen sus respuestas.
- Programas de ejercitación. Se limitan a proponer ejercicios autocorrectivos de refuerzo sin proporcionar explicaciones conceptuales previas. Su estructura puede ser: lineal (la secuencia en la que se presentan las actividades es única o totalmente aleatoria), ramificada (la secuencia depende de los aciertos de los usuarios) o tipo entorno (proporciona a los alumnos herramientas de búsqueda y de proceso de la información para que construyan la respuesta a las preguntas del programa). - Programas tutoriales. Presentan unos contenidos y proponen ejercicios autocorrectivos al respecto. Si utilizan técnicas de Inteligencia Artificial para personalizar la tutorización según las características de cada estudiante, se denominan tutoriales expertos. - Bases de datos. Presentan datos organizados en un entorno estático mediante unos criterios que facilitan su exploración y consulta selectiva para resolver problemas, analizar y relacionar datos, comprobar hipótesis, extraer conclusiones... Al utilizarlos se pueden formular preguntas del tipo: ¿Qué características tiene este dato? ¿Qué datos hay con la característica X? ¿Y con las características X e Y? - Programas tipo libro o cuento. Presenta una narración o una información en un entorno estático como un libro o cuento. - Bases de datos convencionales. Almacenan la información en ficheros, mapas o gráficos, que el usuario puede recorrer según su criterio para recopilar información. - Bases de datos expertas. Son bases de datos muy especializadas que recopilan toda la información existente de un tema concreto y además asesoran al usuario cuando accede buscando determinadas respuestas. - Simuladores. Presentan modelos dinámicos interactivos (generalmente con animaciones) y los alumnos realizan aprendizajes significativos por descubrimiento al explorarlos, modificarlos y tomar decisiones ante situaciones de difícil acceso en la vida real (pilotar un avión, VIAJAR POR LA Historia A través del tiempo...). Al utilizarlos se pueden formular preguntas del tipo: ¿Qué pasa al modelo si modifico el valor de la variable X? ¿Y si modifico el parámetro Y? - Modelos físico-matemáticos. Presentan de manera numérica o gráfica una realidad que tiene unas leyes representadas por un sistema de ecuaciones deterministas. Incluyen los programas-laboratorio, trazadores de funciones y los programas que con un convertidor analógico-digital captan datos de un fenómeno externo y presentan en pantalla informaciones y gráficos del mismo. - Entornos sociales. Presentan una realidad regida por unas leyes no del todo deterministas. Se incluyen aquí los juegos de estrategia y de aventura - Constructores o talleres creativos. Facilitan aprendizajes heurísticos, de acuerdo con los planteamientos constructivistas. Son entornos programables (con los interfaces convenientes se pueden controlar pequeños robots), que facilitan unos elementos simples con los cuales pueden construir entornos complejos. Los alumnos se convierten en profesores del ordenador. Al utilizarlos se pueden formular preguntas del tipo: ¿Qué sucede si añado o elimino el elemento X? - Constructores específicos. Ponen a disposición de los estudiantes unos mecanismos de actuación (generalmente en forma de órdenes específicas) que permiten la construcción de determinados entornos, modelos o estructuras. - Lenguajes de programación. Ofrecen unos "laboratorios simbólicos" en los que se pueden construir un número ilimitado de entornos. Hay que destacar el lenguaje LOGO, creado en 1969 por Seymour Papert, un programa constructor que tiene una doble dimensión: proporciona a los estudiantes entornos para la exploración y facilita el desarrollo de actividades de programación, que suponen diseñar proyectos, analizar problemas, tomar decisiones y evaluar los resultados de sus acciones. - Programas herramienta. Proporcionan un entorno instrumental con el cual se facilita la realización de ciertos trabajos generales de tratamiento de la información: escribir, organizar, calcular, dibujar, transmitir, captar datos... - Programas de uso general. Los más utilizados son programas de uso general (procesadores de textos, editores gráficos, hojas de cálculo...) que provienen del mundo laboral. No obstante, se han elaborado versiones "para niños" que limitan sus posibilidades a cambio de una, no siempre clara, mayor facilidad de uso. - Lenguajes y sistemas de autor. Facilitan la elaboración de programas tutoriales a los profesores que no disponen de grandes conocimientos informáticos.
Els mitjans audiovisuals i el seu llenguatge es poden usar per a moltes coses. Des del punt de vista de l’Educació Social, ens poden servir per a treballar amb diferents col·lectius, per exemple. D’altra banda, també són una font d’informació important sobre què succeeix a món en el que vivim. Podríem usar algun tipus de publicitat que anés dedicada a certs col·lectius com ara dones maltractades, drogodependents, etc. Aquests anuncis o imatges publicitaris ens poden servir per a crear un debat en el grup d’intervenció i poder reflexionar posteriorment. És una de les altres utilitats dels mitjans de comunicació, des del seu punt de vista més educatiu.
En el llenguatge audiovisual, hi ha una sèrie d’elements. A continuació, s’exposaran de manera extensa cadascun d’ells. 1. Plans: el pla és la perspectiva dels personatges, objectes i elements de les imatges tal i com els capta la càmera des d’un lloc i un angle determinat. Els tipus de plans que hi ha són els següents: Pla panoràmic: mostra un gran escenari o multitud. La persona no està o bé queda diluïda en l’entorn, llunyana, petita, etc. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la soledat o la petitesa de l’home en front el medi. Pla general: mostra un escenari ampli en el que s’incorpora la persona i ocupa entre 1/3 i una 1/4 part de l’enquadrament. Té un valor descriptiu de persones o un ambient determinat. Interessa l’acció i la situació dels personatges. Té un valor descriptiu, narratiu o dramàtic. Pla sencer: quan els límits superior i inferior del quadre quasi coincideixen amb el cap i els peus. Té un valor narratiu i dramàtic. Pla mig: Presenta la figura humana tallada per la cintura, de mig cos cap amunt. Té un valor expressiu, dramàtic i narratiu. Pla mig curt: mostra la figura humana des del pit fins al cap. Primeríssim primer pla:Mostra una part de la figura humana des de molt a prop (una boca, un ull, etc). Primer pla: va des de les clavícules cap amunt. Pla detall: es centra en un objecte proper. Pla americà: retalla la figura de la persona pel genoll aproximadament. És òptim enquadrar a dos o tres persones que estan interactuant. Pla de situació: pot ser de lloc o temporal i s’usa per localitzar l’acció tan temporal com espacial. 2. Angulacions de la càmera:posició de la càmera depenent de l’angle de situació. Normal: l’angle de la càmera és paral•lel al terra. Picat: la càmera es situa per damunt de l’objecte o subjecte mostrat, de manera que aquest es veu des d’ amunt. Contrapicat: oposat al picat. Nadir: la càmera es situa completament per sota del personatge en un angle perpendicular al terra. Zenital: la càmera es situa completament per damunt del personatge, en un angle també perpendicular. Pla holandès: quan la càmera està lleugerament inclinada. Això mostra inestabilitat. 3. Alçada de la càmera Normal: la càmera es situa a una distancia del terra equivalent a la de la vista (entre 1.50 i 1’80 metres). Alta: es situa a una distància major a 1’80 metres.
L’anunci publicitari que he triat és un anunci televisiu de la marca Coca-Cola (la marca d’un refresc molt conegut). En l’anunci es contraposa la vida d’una persona molt gran (de 102 anys d’edat) i la vida d’una persona que acaba de néixer. L’anunci va acompanyat de la veu de la persona gran i a la vegada d’una melodia musical. Transmet serenor, calma i reflexió cap a la vida. S’inicia el vídeo dient que es tracta d’una història real, un fet que pot atraure més al públic. Predominen els colors tènues i apagats, més aviat foscos en la figura de la persona gran, i els colors clars i blanquinosos en la figura del nadó i tot el que l’envolta. Considero per tant, que el significat que l’anunci vol transmetre és que per molt que passin els anys has d’aprofitar els bons moments i viure la vida. No obstant, et mostra el producte com a element facilitador per viure alegrement i amb els teus.
Pel que fa als plans, podem veure que a l’inici del vídeo hi ha el pla general d’una ciutat. Aquest pla és totalment descriptiu per observar les ciutats en les que vivim avui dia. Cal destacar que un pla general té un valor descriptiu, narratiu o dramàtic. Després trobem un primer pla de la cara d’una dona que mostra angoixa i no trobar-se gaire bé. Els primers plans són aquells que van des de les clavícules de la persona cap amunt. Posteriorment, es realitza un primeríssim pla de la panxa embarassada de la dona, mentre és acariciada per les mans de la mateixa. Els primeríssim plans permeten mostrar una cosa en profunditat, d’altra banda, aquests tipus de plans mostren des de molt a prop una part de la figura humana (en aquest cas la panxa). Posteriorment hi ha un pla general novament d’un poble rural i antic. A continuació en un pla mig apareix l’home gran. Aquest pla mig és aquell que mostra a la persona de la cintura cap amunt. Més tard hi ha un altre primeríssim pla de la cara de la persona gran. A continuació la persona gran marxa amb l’ajuda d’un company. Després es mostra un primeríssim pla de les seves mans per tal que el públic aspectant observi en elles l’edat d’aquesta persona i aquet fet produeixi una sensació de sentimentalisme. Més tard hi ha un pla general de cotxe per mostrar per quins camins va. Marxen la persona gran i l’amic al aeroport i pugen al avió. Mentrestant, la dona embarassada arriba a l’hospital amb el seu marit. Hi ha un pla profund i primeríssim, que enfoca una part de la cara de la persona gran amb els núvols vist de l’avió de fons. Aquest moment, fa veure que la persona gran està imaginant i traspassa aquest sentiment als espectadors.
La persona gran va de camí a l’hospital i al damunt d’un edifici en un pla detall hi ha la marca del refresc que ha realitzat aquest anunci. S’entén el pla detall com aquell pla que es centra en un objecte d’a prop; en aquest cas la pancarta publicitari de l’edifici. Aquest fet és marketing per tal que el producte que s’exposa tingui èxit a partir d’un missatge tan sensacionalista. Apareix novament la dona a la sala d’operacions a punt de parir. Posteriorment, hi ha un primer pla del nadó plorant i a continuació de la cara alegre de la mare. A continuació, la persona gran entra a l’habitació de l’hospital i s’apropa a veure el nen. En aquest moment hi ha un primeríssim pla de la cara d’aquest i tot seguit un primeríssim pla de la cara de l’home gran. Aquesta comparació és un recurs fílmic i literari, que contraposa i compara les dues edats i ho fa amb dos primers plans de les cares per tal que les persones observin les diferències que hi ha entre un i l’altre. Posteriorment també per contrarestar i comparar hi ha un primeríssim pla de les mans d’ambdues persones, que mostra clarament la diferència física i d’edat que els separa. Finalment, hi ha imatges de la vida de la persona gran. Aquesta entra a un bar i hi ha molta gent, la majoria de la qual consumeix el producte que s’exposa. Per acabar l’anunci, hi ha una imatge digital d’una ampolla del refresc.
Cal destacar que totl’anunci està produït per plans curts. Els plans curts provoquen rapidesa i agilitat a la persona que contempla l’anunci. Hi ha la sensació de que passen moltes coses durant el minut i mig de l’anunci. Aquest fet fa que l’espectador no es cansi de l’anunci i el segueixi amb intenssitat.
D’altra banda, pel que fa a l’alçada de la càmera, en la majoria de l’anunci, hi ha una alçada normal (1’50- 1’80 metres). En el llenguatge cinematogràfic i televisiu s’entén que una alçada normal és aquella en que la càmera se situa a una distancia del terra equivalent a la de la vista. En canvi, en un moment de l’anunci, concretament quan el cotxe de la persona gran és gravat, camí al aeroport hi ha una alçada de càmera alta. Entenem aquest darrer posicionament de la càmera, com la situació de la mateixa a més de 1’80 metres, fins hi tot en aquest cas podríem parlar d’una càmera aèria.
Els angles de la càmera, són la posició i l’angulació que pren la càmera al gravar cada pla. Varien, per tant, segons l’angulació. En aquest anunci, la càmera tota l’estona es mostra en un pla objectiu, aquest vol dir que mostra un tot general, des del punt de vista de l’observador. En general hi ha plans normals. Un pla normal, és aquell que mostra una posició de la càmera a l’alçada dels ulls. El fet que la majoria de plans siguin normals, fa que les persones se sentin més properes a la persona que narra l’anunci. En el pla que mostra com el cotxe marxa per la carretera, hi ha un pla picat. Aquest pla és el que mostra una imatge per sobre l’altura dels ulls.
Pel que fa als moviments de la càmera hi ha diferents tràvelings durant els moments de viatge i del cotxe, que grava cap a l’exterior. El tràveling, és el moviment de la càmera i té un valor expressiu, de relleu i de perspectiva narrativa. El primer tràveling mostra la imatge del mar hi ha una panoràmica horitzontal, en la que la imatge va de l’esquerra cap a la dreta. També hi ha panoràmiques de seguiment, que són aquelles imatges en les que se segueix a la persona gran. Hi ha un altre moviment de la càmera, aquesta vegada un moviment ascendent, quan es mostren els diferents edificis des de la finestra del cotxe i es para atenció en la marca comercial.
Finalment, l’anunci triar pel que fa als recursos, fa que de manera general el que predomini en l’anunci és la comparació entre les dues vides, les dues persones, les dues sensacions, etc, i l’el·lipsi, entenent aquesta com el pas d’un pla a un altre sense necessitat de gravar tot el recorregut, però que la persona espectadora entén sense problema.
Avui en dia hi ha una gran varietat de recursos audiovisuals. Aquests són ara mateix, els màxims representants de l’evolució de la tecnologia al nostre món. Faciliten molts aspectes com ara poder parlar amb persones que viuen molt lluny, poder seguir una classe des d’una manera interactiva, etc. Els mitjans audiovisuals arriben a les persones a través dels sentits; principalment, la vista i l’oïda; produint en les persones un impacte i un sentiment determinat. Aquest sentiment pot ser agradable o desagradable. La realitat que les persones espectadores observen no és una realitat objectiva, sinó que pot tenir múltiples interpretacions depenent de les diferents persones que l’observin i depenent de quin significat ortorguin aquestes al que veuen. La publicitat, és un dels exemples on podem observar l’avanç de les noves tecnologies. La publicitat, a més de voler mostrar a la persona un producte, una imatge, etc, crea en la persona una sèrie de sensacions i sentiments que s’assoleixen a partir d’elements com ara la música, el so, el silenci, les imatges, etc. Hi ha una sèrie de moviments de la càmera, que no són perquè si, sinó que tenen una funció i aquesta funció és fer arribar a l’espectador el missatge d’una manera o una altre. Els diferents anuncis publicitaris estan creats de manera conscient per assolir un objectiu, tot i que després cada persona pot interpretar la realitat com vol, hi ha una sèrie d’elements que determinen de manera notòria el resultat dels anuncis. D’altra banda, en ocasions es fan servir una sèrie de recursos estilístics com per exemple, metàfores, el·lipsis, comparacions, al·literacions, etc. Aquests recursos són elements audiovisuals que serveixen per mostrar a les persones la realitat d’una manera determinada. Aquests avanços em resulten molt satisfactoris però en ocasions, em pregunto si moltes vegades no es fan servir aquests recursos estilístics i els moviments de càmera determinats per tal d’influir al públic espectador cap al consumisme o cap a una idea determinada. Aquest és l’aspecte que realment em fa “por”; el gran poder dels mitjans de comunicació per intervenir en les vides i les ments de les persones assolint, en moltes ocasions els objectius del productor de les diferents campanyes publicitàries. Trobo que fer anuncis que arribin a les persones amb missatges humanitaris i valors està molt bé, però no m’agrada que s’abusi d’aquest poder de transmissió d’informació gràcies a tants avenços tecnològics, per modificar o influir pensaments de les persones que observen aquests anuncis.
A vegades fem servir una sèrie de recursos estilístics, com per exemple la metàfora (comparar dos elements identificant-los pràcticament) per exemple: les perles de la teva boca. Un altre recurs és la comparació. Es comparen dues característiques per emfatitzar el significat que vull donar. Podem donar vida a objectes inanimats, animals, etc. Altres recursos poden ser per exemple l’exageració, l’el·lipsi, metonímia, etc. En molts elements audiovisuals podem trobar aquests tipus de recursos. També podem cercar altres recursos com ara els textos, els esquemes.Aquests recursos poden servir en el camp de la literatura, però també en el cap de la imatge i dels diferents anuncis publicitaris, de radio, etc que sentim i veiem durant la nostra vida quotidiana. Alguns dels recursos més usats són els següents: Aliteració: es produeix quan es repeteix un fonema o grups de fonemes. Onomatopeya: és un tipus d’aliteració que reprodueix sons reals. Anàfora: és la repetició d’una o varies paraules en posició inicial d’una frase o vers. Paranomàsia: assossiació en el discurs, de dues paraules, el significants de les quals són semblants però els seus significats són diferents. Polisíndeton: consisteix en la coordinació de varis elements lingüístics mitjançant abundants i reiterades conjuncions. Epítet: consisteix en afegir adjectius que caracteritzen al substantiu per fer nota a alguna persona o alguna cosa. Asíndeton: és el contrari del polisíndeton. Consisteix en suprimir la conjunció copulativa en contextos en els que hi hauria d’apareixer. Elipsi: supressió d’algun terme de la frase que queda sobreentès per al context. Hipèrbaton: variació de l’ordre sintpactic habitual. Paralelisme: consisteix en dividir el període sintàctic, en membres especials en quant a longitud, tò i formació sintàctica. Símil o Comparació: consisteix en relacionar un terme real amb un altre d’imaginari amb el que sempre s’hi guarda una relació se semblança. Metàfora: transferència de significat entre dues paraules (una real i una d’imaginària). Hipèrbole: es produeix quan s’altera la realitat de forma exagerada. Ironia: consisteix en expressa el contrari del què es vol dir. Paradoxa: consisteix en unir dues idees contràries, donant un missatge absurd, en el què s’hi amaga una veritat. Antítesi: consisteix en contraposar en el discrus dues paraules antònimes. Personificació: consisteix en atribuir propietats a realitat del món natural.
Actualment, gairebé tots els recursos audiovisuals son mitjans audiovisuals. Los mitjans audiovisuals, son obres que s’ expressen a través de sentits i imatges. Una panoràmica general, per exemple es descriptiva però aquesta descripció es pot trencar per l’espectador que pot donar-li un altre sentit. No és una realitat objectiva. Els diferents anuncis publicitaris, per exemple, usen recursos per tal d'arribar d'una manera o una altre a la tipologia d'espectadors a la què s'adrecen.
Els mitjans audiovisuals, són obres que s’expressen a través de sons i imatges. Tanmateix, hi ha diferents tipus de sons i imatges. Hi ha tres tipus de mitjans: els materials, els simbòlics i els organitzatius. Els materials poden ser per exemple informació escrita sobre paper. No obstant, en els mitjans audiovisuals, no podem destacar tant fermament els mitjans materials, però s’entén que les primeres aportacions van ser el telègraf, vistes com a àtoms d’energies i ones. Són una sèrie d’ones que un aparell captura. Aquestes poden ser la part més material. Hi ha altres elements com ara els químics, en els que podem trobar per exemple la fotografia. Aquests mitjans de comunicació són més reals i directes tot i que no cal que siguin del tot reals, però ens permeten observar la realitat tal i com la veiem. Pel que fa a la part més simbòlica dels mitjans audiovisuals, hi ha una sèrie de llenguatge audiovisual, a través de signes que produeixen una sèrie de significats o una altres. En aquest cas, podem trobar també una sèrie de recursos estilístics i expressius que ens permeten comunicar aquests signes bàsics. També hi ha altres elements com ara els tipus de plans, enquadres, etc; tota una sèrie de components sintàctics que permeten que la persona percebi les diferents comunicacions audiovisuals de manera plenera.
Hi ha una sèrie de llenguatge audiovisual
Components del llenguatge audiovisual. - Sintàctics: o Plànols: és la unitat bàsica de les diferents iamtges en moviment. Podem trobar diferents tipus de plans:( panoràmic, general, sencer, mig, mig curt, primeríssim pla, primer pla, plans detall, americà i de situació.) o Angles: (Representa el punt de vista de la càmera; és a dir de la persona que ens està explicant la història) Dins la tipologia dels angles podem trobar l’angle normal, el picat, el contrapicat, el nadir, el cenital i l’holandès). o Composició o Profunditat de camp o Distancia focal o Continuïtat o Ritme o Il·luminació o Color o Moviments de la càmera: hi ha diferents moviments, com ara els “escombrats” que mostren diferents imatges que van apareixen i marxant a poc a poc. També hi ha moviments de traveling; que són aquells moviments en els que la càmera va movent-se com si caminés: es desplaça tota la càmera i no només una part. La panoràmica descriptiva, mostra de manera senzilla el que tenim davant, la panoràmica d’acompanyament, segueix a pla persona protagonista en aquella imatge. La panoràmica de relació grava les dues persones que intervenen en aquell moment. o Altres elements
Pel que fa l’alçada de la càmera, cal dir que pot ser normal; quan la càmera esta situada a una distància del terra equivalent a la vista, (entre 1,50 i 1,80 metres) i l’alçada alta, que s’anomena així, quan la càmera es situa a una distància major de 1,80 metres. Finalment, si la distància és molt alta, es parla d’una càmera aèria.
Quan menys duren els plans, més ritme té la pel·lícula, en canvi, quan menys dura cada pla, menys ritme mostra la mateixa. Cal dir que això pot ser aplicat als Power Points o altres programes relacionats. Normalment els colors freds, mostren més estabilitat, uniformitat, una situació de menys exaltació, en canvi els colors càlids, provoquen més dinamisme, diversitat, són colors més externs. A la vegada, hi ha diferents colors que associem a diferents sentiments i/o sensacions.
La tecnologia, és el conjunt d’habilitats que permeten construir objectes i màquines per adaptar el medi i satisfer les postres necessitats. La tecnologia és un concepte ampli que avarca un conjunt de tècniques, coneixements i processos que serveixen per el disseny i construcció d’objectes per satisfer necessitats humanes. Hi ha moltes tecnologies i molt diferents entre sí, es comú usar el terme en singular per referir-se a una d’elles.
En la societat, la tecnologia és la conseqüència de la ciència i la enginyeria, encara que molts avenços tecnològics siguin posteriors a aquests conceptes.
Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC), són considerades aquell conjunt d’eines relacionades amb la transmissió, processament i acumulació digitalitzat de la informació. A la vegada, també s’entén com el conjunt de processos i productes derivats de les noves eines usades en l’ensenyament.
Hi ha una gran influència de les NTIC a l’ensenyament, ja que constitueixen un camp de treball en els àmbits de la investigació acadèmica, l’educació i la política. Entre els principals objectius de l’ús de les noves tecnologies aplicades a l’educació, són les següents: -Tracta de promoure l’alfabetització científica, mostrant la ciència com una activitat humana de gran importància social. -Tractar d’estimular o consolidar en els joves la vocació per l’estudi de les ciències i les tecnologies, així com de la independència de judici i un sentit de la responsabilitat crítica. -Tractar d’afavorir el desenvolupament i consolidació de les actituds pràctiques democràtiques en qüestions d’importància social relacionada amb la innovació tecnològica o la intervenció ambiental.
Vivim en un moment marcat per les noves tecnologies. Aquestes són usades i tenen repercussions a tot nivell, per tant, també pel que fa al sistema educatiu. A l’escola es fa un ús mínim d’aquestes en comparació amb l’ús que se’n fa d’elles a fora de l’escola. La societat del moment té immediatesa per a rebre informació de tot tipus i per tant és una societat informada i a la vegada crítica. Hi ha una infinitat de fonts d’informació i un gran desenvolupament científic al respecte. Encara que no ho creiem, les noves comunicacions interfereixen en diferents àmbits de les nostres vides i condicionen les nostres relacions, la nostra tasca laboral, etc. Per tant, hi ha un ús generalitat de les noves tecnologies, en la vida de les persones i són quelcom normalitzat en tots els àmbits. Pel que fa a l’educació, considero que cal ensenyar als alumnes a realitzar un ús adequat de les noves tecnologies i ha de permetre crear persones crítiques amb les diferents informacions que reben per als diferents mitjans comunicatius. Per tant, les persones han d’estar en constant evolució i han de poder seleccionar la diferent informació que reben per tal de poder reflexionar sobre la mateixa. Actualment, les noves tecnologies de la informació i la comunicació són un element més de les nostres vides, però realment les necessitem per a viure? Com es vivia abans de la seva aparició? Plantejo aquestes dues qüestions per poder reflexionar, ja que a partir de la darrera classe de l’assignatura de “Noves Tecnologies aplicades a l’Educació”, és el que m’ha societat.
A partir de la recollida de dades sobre l’ús i l’accés de les noves tecnologies arreu del món, en diferents fonts informatives, es realitzarà una breu reflexió al respecte. Per a poder desenvolupar aquesta reflexió, es comparà l’ús i accés d’aquestes a Catalunya, Espanya, Europa i un país en via de desenvolupament. Pel que fa a Catalunya, 5.432.605 persones utilitzen les noves tecnologies de la informació i la comunicació. A nivell estadístic es pot veure que un 67’3% de persones ha fet ús d’internet alguna vegada, un 56’2% de persones ha usat internet en els últims 3 mesos i un 26% de persones ha realitzat compres per internet alguna vegada. Per tant s’observa com és un element comunicatiu usat i conegut per la majoria de la població catalana. Amb tot el que això comporta; incloure l’ús d’internet en diferents activitats socials, educatives, laborals, etc, ser coneixedor de la cultura comunicativa i destaco la necessitat persona d’inserir-se en aquesta nova era comunicativa per a no quedar exclòs socialment. Pel que fa a Espanya, 13.000.000 de persones usa internet. Tenint en compte la població de 14 anys en endavant cal dir que 37.439.000 de persones és usuària d’internet. D’altra banda, pel que fa a l’equipament de les diferents vivendes en relació amb productes de tecnologies de la informació i la comunicació, un informe de l’any 2006, ens comunica que, un 58’4% de la població disposa d’ordinador dins la llar, un 73’4% de persones té un reproductor DVD a casa seva i un 89’1% de persones disposa de telèfon mòbil propi. Per tant, amb tot això poem observar com les noves tecnologies formen part de les famílies i vivendes espanyoles i són usades i conegudes des de petites edats.
En relació amb els usuaris d’internet a Europa i al món, podem veure diferents dades a partir de la taula següent: Zona/Persones Unió Europea 456.791.700 Resta d’Europa 274.102.378 Total d’Europa 730.894.078 Total del Món 6.390.147.487
Per a poder contrastar les dades exposades fins ara, he triat Àfrica com al país per a poder observar l’ús d’ordinadors i internet, i es pot veure com un total de 348.699 persones en tenen accés. És una dada important, ja que mostra la diferència amb la resta de països europeus. Per tant, el nivell de desenvolupament d’un país determina les noves tecnologies així com l’accés a elles i la disposició de les mateixes. A nivell general, és important destacar, que Argèlia hi ha un total de 866 persones que en gaudeixen, a Angola 17, a Chad 11 i a Etiòpia un total de 9.
Per finalitzar s’exposa una taula amb les diferents dades a nivell mundial sobre l’ús d’internet.
Zona/Persones Àfrica 955.206.348 Àsia 3.776.181.949 Europa 800.401.065 Orient Mitjà 197.090,443 Nord Amèrica 337.167.248 Llatinoamèrica/El Carib 576.091.673 Oceania/Austràlia 33.981.562
A continuació, podem observar un gràfic que ens mostra la valoració dels docents sobre l'ús de les noves tecnologies, especialment d'internet.
A mode de reflexió, és de destacar que a l’anomenat primer món hi ha un ús de les noves tecnologies molt superior a la resta de països. Als països del tercer món no hi ha un consum i un accés generalitzat i és molt minoritari l’accés a les mateixes; només hi accedeix la gent amb una classe social elevada. Per tant, tot això dificulta encara més el poder igualar el nivell de desenvolupament que la resta de països, ja que sense el domini ni coneixement de les mateixes la persona no es considera una persona “evolucionada” i pot caure en la marginació social, per exemple. En l’actualitat les noves tecnologies formen part de les nostres vides i les noves generacions les acullen com altres joguines i maneres d’oci totalment normalitzades i assimilades er a tota la societat. Hi ha una producció massiva i nous avanços i coneixements que fan que cada dia les noves tecnologies evolucionin de manera més ràpida. Cal pensar, per això que en la societat en la que vivim, totes les persones han de poder disposar del dret de poder accedir de maner igualitària a les noves tecnologies de la informació i la comunicació i cal per tant que es realitzin tasques facilitadores per a poder assolir-ho.
Respecte a l'assignatura de "Noves tecnologies aplicades a l'Educació", espero que em permeti assolir eines per a poder millorar les meves capacitats comunicatives i de la informació. D'altra banda, espero poder conèxier més profundament diferents tipus de tecnologies i formes de comunicació que siguin útils i a la vegada pràctiques per a la meva futura tasca laboral.
