Els mitjans audiovisuals i el seu llenguatge es poden usar per a moltes coses. Des del punt de vista de l’Educació Social, ens poden servir per a treballar amb diferents col·lectius, per exemple. D’altra banda, també són una font d’informació important sobre què succeeix a món en el que vivim. Podríem usar algun tipus de publicitat que anés dedicada a certs col·lectius com ara dones maltractades, drogodependents, etc. Aquests anuncis o imatges publicitaris ens poden servir per a crear un debat en el grup d’intervenció i poder reflexionar posteriorment. És una de les altres utilitats dels mitjans de comunicació, des del seu punt de vista més educatiu.
domingo, 12 de abril de 2009
Llenguatge audiovisual
En el llenguatge audiovisual, hi ha una sèrie d’elements. A continuació, s’exposaran de manera extensa cadascun d’ells.
1. Plans: el pla és la perspectiva dels personatges, objectes i elements de les imatges tal i com els capta la càmera des d’un lloc i un angle determinat. Els tipus de plans que hi ha són els següents:
Pla panoràmic: mostra un gran escenari o multitud. La persona no està o bé queda diluïda en l’entorn, llunyana, petita, etc. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la soledat o la petitesa de l’home en front el medi.
Pla general: mostra un escenari ampli en el que s’incorpora la persona i ocupa entre 1/3 i una 1/4 part de l’enquadrament. Té un valor descriptiu de persones o un ambient determinat. Interessa l’acció i la situació dels personatges. Té un valor descriptiu, narratiu o dramàtic.
Pla sencer: quan els límits superior i inferior del quadre quasi coincideixen amb el cap i els peus. Té un valor narratiu i dramàtic.
Pla mig: Presenta la figura humana tallada per la cintura, de mig cos cap amunt. Té un valor expressiu, dramàtic i narratiu.
Pla mig curt: mostra la figura humana des del pit fins al cap.
Primeríssim primer pla:Mostra una part de la figura humana des de molt a prop (una boca, un ull, etc).
Primer pla: va des de les clavícules cap amunt.
Pla detall: es centra en un objecte proper.
Pla americà: retalla la figura de la persona pel genoll aproximadament. És òptim enquadrar a dos o tres persones que estan interactuant.
Pla de situació: pot ser de lloc o temporal i s’usa per localitzar l’acció tan temporal com espacial.
2. Angulacions de la càmera:posició de la càmera depenent de l’angle de situació.
Normal: l’angle de la càmera és paral•lel al terra.
Picat: la càmera es situa per damunt de l’objecte o subjecte mostrat, de manera que aquest es veu des d’ amunt.
Contrapicat: oposat al picat.
Nadir: la càmera es situa completament per sota del personatge en un angle perpendicular al terra.
Zenital: la càmera es situa completament per damunt del personatge, en un angle també perpendicular.
Pla holandès: quan la càmera està lleugerament inclinada. Això mostra inestabilitat.
3. Alçada de la càmera
Normal: la càmera es situa a una distancia del terra equivalent a la de la vista (entre 1.50 i 1’80 metres).
Alta: es situa a una distància major a 1’80 metres.
1. Plans: el pla és la perspectiva dels personatges, objectes i elements de les imatges tal i com els capta la càmera des d’un lloc i un angle determinat. Els tipus de plans que hi ha són els següents:
Pla panoràmic: mostra un gran escenari o multitud. La persona no està o bé queda diluïda en l’entorn, llunyana, petita, etc. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la soledat o la petitesa de l’home en front el medi.
Pla general: mostra un escenari ampli en el que s’incorpora la persona i ocupa entre 1/3 i una 1/4 part de l’enquadrament. Té un valor descriptiu de persones o un ambient determinat. Interessa l’acció i la situació dels personatges. Té un valor descriptiu, narratiu o dramàtic.
Pla sencer: quan els límits superior i inferior del quadre quasi coincideixen amb el cap i els peus. Té un valor narratiu i dramàtic.
Pla mig: Presenta la figura humana tallada per la cintura, de mig cos cap amunt. Té un valor expressiu, dramàtic i narratiu.
Pla mig curt: mostra la figura humana des del pit fins al cap.
Primeríssim primer pla:Mostra una part de la figura humana des de molt a prop (una boca, un ull, etc).
Primer pla: va des de les clavícules cap amunt.
Pla detall: es centra en un objecte proper.
Pla americà: retalla la figura de la persona pel genoll aproximadament. És òptim enquadrar a dos o tres persones que estan interactuant.
Pla de situació: pot ser de lloc o temporal i s’usa per localitzar l’acció tan temporal com espacial.
2. Angulacions de la càmera:posició de la càmera depenent de l’angle de situació.
Normal: l’angle de la càmera és paral•lel al terra.
Picat: la càmera es situa per damunt de l’objecte o subjecte mostrat, de manera que aquest es veu des d’ amunt.
Contrapicat: oposat al picat.
Nadir: la càmera es situa completament per sota del personatge en un angle perpendicular al terra.
Zenital: la càmera es situa completament per damunt del personatge, en un angle també perpendicular.
Pla holandès: quan la càmera està lleugerament inclinada. Això mostra inestabilitat.
3. Alçada de la càmera
Normal: la càmera es situa a una distancia del terra equivalent a la de la vista (entre 1.50 i 1’80 metres).
Alta: es situa a una distància major a 1’80 metres.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)